De mudança

Doncs això, que m'he cansat del negre. Després de més de 3 anys per blogger he fet el salt a Wordpress: El bloc de Mr.Kelso

Perdo llibertat de plantilla (aquí la podía editar completament en html) però guanyo molta flexibilitat i millor funcionament.

Espero que us agradi. Ens veiem per wordpress.

Mr.Kelso

Els 2 minuts d'odi

Mentre mirava avui el partit de Copa Espanyol-Barça, no podia evitar de pensar mentre el públic cantava allò de "puta barça" i "azulgrana el que no bote" en els 2 minuts d'odi que tan bé descriu George Orwell a 1984, quan tothom ha d'aturar la seva feina cada dia 2 minuts i descarregar el seu odi contra el rival de torn d'Oceania (Euràsia o Orientàsia, segons l'època). A part d'això m'ha vingut al cap d'altres coses:

- Els comentaristes de TV3 són infumables. En un partit particularment tàctic i avorrit, s'han passat tot el partit destacant precisament això, que era molt avorrit i que s'hi ha vist poc futbol. Jo em pregunto, no és la seva feina precisament afavorir l'espectacle? perquè es tiren pedres a la seva teulada? a Telecinco, com a mínim li posaven entusiasme.

- Avui s'ha demostrat que o bé els entrenadors tenen un vareta màgica (especialment els nous) o bé gran part del rendiment d'un equip està determinat per l'estat anímic dels seus jugadors. Si no no s'entén que tot i jugar contra un Barça ple de suplents l'Espanyol semblés un altre equip. En el fons té sentit, el futbol està tan professionalitzat que les ganes que hi posi cada equip marquen la diferència.

- No s'han donat incidents. Obvi, si només es venen entrades als socis de l'Espanyol, no ha entrat cap aficionat del Barça. La propera que ja no venguin entrades ni als socis de l'Espanyol. Amb les grades buides segur que no hi ha cap incident.

Inedit. Tast de Birres 2.

Nom: Inedit
Fabricant: Damm
Web: http://www.estrelladamm.es/inedit/ca/
Alcohol: 4,5%
Producció a: Sant Adrià de Besos, Barcelona.
Ampolla: 50 cl i 75cl, color ambre. Intenta ser elegant, mantenint l'estrella característica de Damm.
Fermentació: Segona fermentació en ampolla.
Servir: freda, recomanen mantenir-ne el fred amb glaçonera.
Aspecte: cervesa rossa, de color daurat, poc carbonitzada, tèrbola (a causa de la segona fermentació) Segons Damm és un cupatge únic de malts d’ordi i blat, amb llúpol, coriandre, pell de taronja, regalèssia, llevat i aigua.
Tast: definitivament el primer tast revela un regust notòriament afruitat amb tocs d'espècies. Segons Damm és una cervesa: d’alta intensitat i complexitat aromàtica, amb un aspecte lleugerament tèrbol. Molt afruitada i floral al nas, amb sensació de llevat fresc i reminiscències d’espècies dolces. De textura cremosa i fresca, volum suau i carbònic delicat. Té un postgust llarg i un record afable. El comentari dels experts bevedors de cervesa que estàvem a la taula va ser unànime: té gust de sabó.
Etiqueta:

Grow Island

De tant en quant m'encanta perdre'm en aquesta pàgina que ja havia comentat fa temps: www.eyezmaze.com i jugar a alguns dels seus jocs. Avui he tornat a aconseguir passar el Grow Island, però qualsevol dels de la serie Grow (especialment el Grow Cube) donen per passar una bona estona pensant com acabar-los. Realment el seu creador te un talent increïble, i una imaginació desbordant.

Molt recomanable per desconnectar.

2009

Estrena de l'any, vacances de Cap d'any 2008/2009 al Pirineu. En resum:

Nevades espectaculars, temporals, carreteres tallades, desinformació, bungalows, fred, passejades, bronquitis, nits de cap d'any divertides (amb taxistes amb molt mala hòstia), poc raïm, trens perduts, nits d'hotel inesperades, genolls suturats, companys que intenten suturar els genolls però no poden (els crits dels propietaris dels genolls no els hi ho permeten), tornades plenes de boira i molt, però molt, embotit.

I de tornada molts, però molts, conills. I Kyr.

Bon any a tothom.

2 Caps. Tast de Birres 1.

Avui començo secció: Tast de birres.

Fàcil, fàcil. A més estic completament obert a que m'envieu e-mails amb els vostres tasts (això sí, si és una heineken, quasi que no cal). No espereu que trobi el regust de les fulles de la tardor que toquen el gra quan el collien, perquè el meu nivell de tast és pèssim (com el meu nas de tast), així que també estic obert a que si l'heu tastada em doneu les vostres opinions que afegiré gustosament al post.

Començo amb la 2 Caps:

Nom: 2 caps
Fabricant: Brasserie Noyon
Web: http://www.bieredes2caps.com
Alcohol: 6%
Producció a: Tardinghen, França
Ampolla: 33cl, color ambre. Poc especial o notòria.
Fermentació: Alta fermentació
Servir: entre 5 i 8º segons el fabricant
Aspecte: cervesa rossa, de color daurat, poc escumosa, tèrbola
Tast: cervesa no especialment forta, amb el punt just d'amargor. Diria que un gust clàssic similar les cerveses de blat (tot i que és una cervesa normal, d'ordi), no gens afruitat (jo no li trobo cap fruita) i en resum una cervesa de pocs matisos però molt sòlida i molt ben trobada.
Aroma: poc definit, no li se trobar el què (dubto que li trobi cap aroma a cap altre cervesa...però prometo intentar-ho) especial.

Etiqueta:

Appetite

Ara que després de no se quants anys l'Axl Rose s'ha decidit a treure un disc amb el nom dels Guns (del qual deu ser propietari), perquè no reivindicar "Appetite for Destruction" el seu millor disc i un dels millors discos de Hard Rock de la historia.

Amb una frescor increïble per un gènere tan trillat als 80, els Guns van ser capaços de treure un disc amb com a mínim 5 cançons de les millors de la historia del gènere:

"Welcome to the Jungle" que obre el disc i ens prepara pel que vindrà, amb un començament que dispara l'adrenalina i obre la caixa dels trons que és l'Apettite.

"Mr. Brownstone", la vida d'un parell d'heroïnòmans que bé podrien ser Slash i Izzy Stradlin, els dos guitarristes dels Guns del inicis, amb una base rítmica brutal. Una de les cançons amb menys aire Guns dels Guns (probablement perquè Axel no va tenir res a veure amb la seva composició)

"Paradise City" amb el seu caraterístic "take me down" i la cançó que acostumava a tancar els seus concerts perquè es pot allargar fàcilment. Una tornada tan característica que és impossible no seguir-la.

"My Michelle", la meva cançó preferida dels Guns, amb el seu meravellós inici lent, que semble et vulgui preparar per la lletra que et noqueja només començar: your daddy works in porno / now that mommy's not around / she used to love her heroin /but now she's underground.

"Sweet Child O'Mine" una de les cançons més conegudes de la banda i una de les composicions més especials de la historia del Rock. Poca cosa es pot dir de Sweet Child O'Mine, jo personalment m'he deixat la veu cantant-la tantes vegades que n'he perdut el compte.

I és clar, el millor del disc dels Guns no és només això, és també la resta de cançons a l'alçada d'un disc memorable que manté el nivell al llarg de 53 minuts i 50 segons i que és un clàssic entre els clàssics.

To whoever is capable of understanding

Hypnotic conversations, good wine, not-so-good wine, maps late at night, thoughtful decisions, not so thoughtful decisions, wood creaking, fire, a lot of fire, snow, a lot of snow, cold, disappointments, success, warm rendez-vous, tension, relax, friendship, blankets, blankets in every room, a lot of people, long awaited meetings, study, reclusion, ice, cats, whims, known situations, awkward situations, laughs, chocolate, artichokes, ASL, weird trips, strong smoking, a lot of smoke, chaos, less chaos than expected, surprises, news, strange leading carachters (gas), silence, noise, last chance?

Els útlims drafts dels Bengals

Un exercici fàcil i així de memòria (amb una mica d'ajuda de la wikipedia a on la memòria no arribi): molt interessant, per tots els que espereu els posts dels Bengals amb ganes (ningú). Premi per qui aconsegueixi arribar al final sense llegir en diagonal.

Nº 1 o 2 dels drafts dels Bengals des del 2000:

nº1 / 2000: Peter Warrick (WR): mig retirat del futbol per les lesions (llegeixo a la wikipedia que ha provat a la Arena Football League i últimament a la lliga canadenca). No va arribar a fer res al Bengals.
nº2 / 2000: Mark Roman (DB): no ha destacat, ara juga als 49ers. La veritat és dels pocs que no em sonen de res.
nº1 / 2001: Justin Smith (DE): després de 6 temporades força bones als Bengals ha fitxat aquest any pels 49ers. Va fer bones temporades als Bengals, però mai no va justificar ser un nº1 de draft.
nº2 /2001: Chad Johnson (ara conegut, legalment, com Chad Javon Ocho Cinco) (WR): LA excepció. Ha jugat a gran nivell totes les temporades excepte aquesta última. Encara està en plantilla. Tot i ser un bocamoll, un dels millors WR dels ultims 10 anys.
nº1 /2002: Levi Jones (OL): encara juga amb els Bengals. És el Left Tackle titular des del 2002. ha tingut bones temporades, però mai ha destacat dins la lliga especialment.
nº2 /2002: Lamont Thompson (FS). No se si va arribar a debutar amb els Bengals. Un dels que tampoc em sona de res. En tot cas l'any següent va estar als Titans, i ara és Free Agent. Malo, malo.
nº1 /2003: Carson Palmer (QB): el QB franquícia sobre el que construir un projecte guanyador. Ho va ser fins que el malvat Kimo (l'enemic públic nº1 d'aquest bloc) el va lesionar en el partit de play-off de la temporada 2005/2006 (com passa el temps, Kimo segueix sent un fill de la gran puta, però com passa el temps). Des d'aleshores, ni l'equip ni ell s'han recuperat. De no ser per Kimo, estaríem parlant d'un dels millors QB de la història. Aquesta temporada ha jugat 3 o 4 partits (està lesionat del colze) i dubto que torni a jugar.
nº2 /2003: Eric Steinbach (OL): molt bon línia que després de fer la millor temporada de la seva carrera al 2005/2006 s'en va anar als Browns (a perdre igual, tant per tant es podia haver quedat als Bengals, que com a mínim quan perden, perden)
nº1 /2004: Chris Perry: després de passar-se un parell de temporades lesionat i un parell més jugant de 3rd down back resulta que aquesta temporada li donen la titularitat i no demostra res (bé si, que qualsevol RB que posin darrera d'aquesta línia semblarà patètic)
nº2 /2004: Keiwan Ratliff (CB): CB mediocre que després de 3 temporades sense demostrar res va marxar. Ara està als Colts.
nº1 /2005: David Pollack (LB/DE): aquí realment la cosa es comença a posart patètica i trista. Pollack fa mitja temporada de rookie a un grandíssim nivell, fins que en una jugada es fractura no se quina vèrtebra del coll: resultat, mai més tornarà a jugar a futbol americà. Està oficialment retirat i es dedica a vendre Banners (?!) signats.
nº2 /2005: Odell Thurman (LB): una llàstima, candidat a rookie defensiu de l'any en la seva primera temporada. Quan semblava que per fi els Bengals havien fet un gran descobriment van arribar un seguit de suspensions, problemes de drogues, alcohol...resultat, ara mateix després de fallar l'enèsim test de drogues, la NFL l'ha tornat a suspendre indefinidament. Dubto que torni a jugar.
nº3 /2005: Chris Henry (WR): el cas de 2005 es mereix una excepció perquè realment va ser l'annus horribilis. El tercer en el draft va ser el Wide Receiver Chris Henry, que aquella mateixa temporada va destacar com a tercer receptor (darrera Chad Ocho Cinco i T.J Whosyourdaddy) formant un dels millors (si no el millor) trio de WR de la NFL. L'últim partit dels Bengals aquella temporada (el celebèrrim partit de la lesió de Palmer a mans de Kimo) Henry va agafar una passada per 66 iardes en la segona jugada del partit (la celebèrrima jugada de la lesió de Palmer a mans de Kimo) . Va ser l'ultim de la temporada. La segona temporada també va ser bona, però els problemes extra-esportius van començar a tenir més ressò que les seves (bones) actuacions al camp. Resultat, suspès en diverses ocasions per la NFL, al final els Bengals es van veure obligats a tallar-lo la temporada passada. En aquesta, els Bengals (qui si no) l'han tornat a reincorporar però no ha rendit al mateix nivell. Talent llençat a la brossa, al més pur estil Odell.
nº1 /2006 Jonathan Joseph (CB): bon corner, ha millorat molt i sembla que és dels que té futur. A veure quan triga a marxar com a Free agent.
nº2 /2006: Andrew Withworth (OL): un dels causants de la nefasta temporada 2008 dels Bengals. No ha millorat com s'esperava i és un línia mediocre.
nº1 /2007: Leon Hall (CB): es pot dir més o menys el mateix que de Joseph.
nº2 /2007: Kenny Irons (RB): Irons era un RB prometedor. Es va lesionar al segon partit de pre-temporada 2007 (lesió de genoll). Es va dir que retornaria la temporada 2008. El 25 de Juliol del 2008, els Bengals van haver d'inscriure'l a la llista de lesionats altra vegada. El 4 d'Agost el van tallar. Ja no és jugador dels Bengals i és dubtós que torni a jugar a futbòl.
nº1 /2008 Keith Rivers (LB): un altre bon jugador dels Bengals lesionat per un Steeler (com no els hem d'odiar als cabrons de Pitsburgh...). Aquesta temporada ha jugat 4 partits amb molts bons números. Promet. Casualment, al 5è partit contra els Steelers, el WR Hines Ward li va trencar la mandíbula en un bloqueig. Ward segueix dient que el bloqueig va ser net i que no va anar massa alt. Jo segueixo dient que és un fill de puta.
nº2 /2007 Jerome Simpson (WR): porta 1 recepció per un total de 2 iardes en tot el que portem de temporada. Promet. Promet estar a l'alçada dels noms més il·lustres de la llista.

Per curiositat, el nº1 del 1999 havia estat.... Akili Smith!!!!!!

Noms pròpis del viatge a Amsterdam

1. Paul Auster: el seu "Leviatán"ha ocupat gran part del temps de viatge. De fet, ha ocupat tot el temps de viatge excepte l'estona que vaig dormir a l'anada i el viatge de tornada (que avig passar fent els mots encreuats d'El Pais i dormint). Val a dir que vaig estar 3 hores extra a Schipol que em van servir per acabar-lo fàcilment. Gran llibre.

2. Vueling: després d'haver-me cancel·lat el vol fa uns mesos obligant-me a canviar de dates, la veritat és que tant a l'anada (30 minuts) com a la tornada (3 hores) he patit retards. A més al vol de tornada no hi havia sandvitxos. En el seu favor haig de dir que: com a mínim tenen un servei telèfonic d'atenció al client eficient, i que em van donar un val de descompte de 20 € (3 hores del meu temps valen 20 €?) per la propera (dubtosa) vegada que voli amb ells.

3. Amsterdam: ja puc dir que he estat a Amsterdam després de passar no se quantes vegades per Schipol i no haver-me acostat mai al centre. També puc dir que he estat en un cofee shop i contràriament a la gran majoria d'amics que hi han estat, no en vaig sortir marejat. El nou repte és veure Amsterdam de dia i sense pluja.

4. Republika: en el més pur estil Han Polo, vaig poder dormir a casa seva, al sofà. Les poques hores que vaig estar allà van donar per molt: bones converses, cervesa, un bon vi... se'm feia estrany que no fos a Madrid.

Ajuntant lletres

Doncs sí, aquí estic de nou ajuntant lletres. M'ha sobtat veure que fa més d'una setmana que no escric. Suposo que la feina ,ai la feina... Estem en la temporada alta dels pens drives i això es nota. Menys temps i sobretot menys ganes d'escriure bàsicament. Imagino que l'estrès ens afecta a tots de manera diferent, tot i que tampoc es pot dir que vagi "estressat"...estressat anava fa un parell d'anys per aquestes dates. Per sort, si puc evitar-ho, mai més arribaré a aquells nivells. Com passa el temps...

Al final demà marxo Eindhoven una setmana més tard del que esperava. M'enduc finalment Leviatán de Paul Auster, la peli dels Coen i "Before the devil knows you are dead". A veure que tal.

Post per omplir, espero que no volguéssiu gaire més.

Com ajuntar "Huracan", "Borussia" i obtenir un article excel·lent

Aquest paio (Enric González) segueix sense tenir rival com a millor escriptor d'articles esportius (se'm queda petit dir-li periodista) d'Espanya i un dels millors del món. I si no, al loro!

Article a el País 10/11/08

A gaudir-ne, qui vulgui, sense prejudicis futboleros.

Suc de magrana

Ara mentre pelava una magrana m'ha vingut al cap Istambul, i el suc de magrana. Sense cap mena de dubte, per mi el millor d'Istambul és el suc de magrana i la pipa d'aigua. D'aquí els meus pensaments s'han anat cap a la meva vella pipa d'aigua morta en acte de servei. I d'allà a blogger.

El resum de la victòria (el post més esperat)

Foto d'NFL.com

Que menys que posar un link al resum de la primera victòria dels Bengals aquesta temporada:

http://www.nfl.com/videos?videoId=09000d5d80c2ba0c

S'ha de tenir en compte que els Bengals van acabar el 3er quart guanyant 21-3.

Moments clau:

Minut 2:02 del video, després de que els Bengals (amb 21-3 recordem) aguantessin a la seva iarda 3 obligant Jacksonville a xutar (21-6) en el kick off posterior Glenn Holt fa un fumble que Jacksonville recupera per TD (21-13).

Minut 2:59 del vídeo: després de que Jacksonville fes un altre TD i es poses 21-19, van provar un Extra Game (2 punts) per empatar. Per sort, van fallar (si no estariem parlant de nou ridicul, i de temporada en blanc)

10 coses que penso que penso

1. Penso que Windows s'ha fet gran perquè al llarg de molts anys ha estat el pistoler més ràpid de la ciutat: ha deixat gran quantitat de cadàvers pel camí (des de Macintosh, passant per Wordperfect, Lotus, Nescape, i qualsevol que es poses a tir)

2. Penso que ha arribat un nou pistoler a la ciutat: Google.

3. Penso que Windows acabarà mort.

4. Penso que Google té un gran avantatge sobre Windows: és multiplataforma. Fins ara tothom tenia Windows, però això està canviant: ara alguns netbooks ja venen amb distros de Linux, gent més experta (i cada cop menys experta) prova d'instal·lar diferents versions de Linux, que per altra banda, cada cop són més fàcils d'instal·lar.

5. Penso que d'aquí poc amb qualsevol versió de Linux (la que més ens agradi) i Google, ja no necessitarem Windows per res. Amb Google tenim eines per treballar en equip (google sites), eines per treballar documents online (google docs), un potentíssim buscador (google) que ara també es pot baixar al PC (google desktop), eines per fotos (picassa), blogs (el mateix blogger), lector de noticies (google reader)... i el que els quedava (un navegador per competir amb IE i Firefox) ja l'han llençat (Chrome).

6. Penso que Windows sembla que es vol recuperar, però té la gran limitació de que tot ho fa pensant en local (com mínim fins ara) i optimitzat pel seu sistema operatiu. Com no canviïn el xip deixaran de ser el pistoler més ràpid de la ciutat. És un símil molt fàcil, però sembla un dinosaure abans de l'extinció.

7. Penso que la voracitat de Google és comparable a la de Windows als seus inicis. Tot el que veuen que funciona o pot funcionar i els interessa, ho compren.

8. Penso que els netbooks revolucionaran el mercat dels portàtils (ja ho estan fent), i Windows no està pensat per treballar en entorns com el d'un netbook. En canvi, la flexibilitat de Linux fa que ja hagin aparegut distros (com Linpus Linux) especialment pensades per netbooks.

9. Penso que de Yahoo, AOL etc... ja no val la pena ni parlar-ne, estan condemnats.

10. Penso que Google és ja el pistoler més ràpid. Windows ha mort, visca Google.

El títol del post és un homenatge a Peter King. I no, no treballo per Google.